Qualsevol nit pot sortir el sol

18/2/12

Relats conjunts: Composition X





-         Antonieta! Vine, mira que he recollit pel carrer!
-         Segur que ja has tornat a arreplegar qualsevol moble vell, mira que t’he dit vegades que no em portis andròmines, que al final haurem de llogar un magatzem per posar-les totes!
-         Vols venir i deixar de queixar-te, sempre igual i al final acabes fent servei de les coses que et porto. Sinó què me’n dius del mirall aquell que tenim al rebedor i que gràcies a ell sempre arribem tard als llocs de tant que et mires?
-         Ves, el mirall si...
-         I les revistes que tenies amuntegades i desordenades, ara a on reposen?
-         Bé, el revister també va anar bé...
-         I la cadireta pel nét?
-         Caram que tossut Ramón!. No deixaràs que m’acabi d’arreglar per aquesta nit!.

(Antonieta entra al menjador)

-         Mira Antonieta, això és el que he recollit.
-         Un quadre? Perquè carai volem un quadre?
-         És modern! I aquesta casa li falta un toc de modernitat i crec que al menjador hi quedaria de perles un quadre de caire gastronòmic.
-         Gastronòmic? I ara! què dius? On veus tu el caire gastronòmic?
-         Si! Antonieta! No veus el saler aquí a la dreta, té un tap vermell i el tub verd.
-         Doncs sento dir-t’ho però no el veig pas.
-         I la galeta no la veus? Està aquí a dalt de tot a l’esquerra. Si fins i tot l’artista no es va oblidar de posar-hi els pinzells per pintar d’ou les galetes. No veus aquí al mig del quadre, al costat d’un llibre de receptes, un pinzell per pintar les galetes?
-         Ramón, crec que l’edat t’està traient l’art abstracte que portes dins! Aquest quadre clarament és d’algú que l’ha fet en aquestes dates de carnaval.
-         Què vols dir Antonieta?
-         Si, mira. Aquí a la dreta a dalt de tot, es pot veure clarament un barret amb ulls i bufanda que és el Carnestoltes, també s’hi pot veure tot de serpentines i també hi veig persones a sota del carnestoltes, que estan esperant a que passi la rua.
-         Ben mirat... potser si que tens una mica de raó. El pengem?

(El dia següent arriba el nét a casa els avis)

-   Avi Ramon, perquè heu penjat un quadre de l’espai?. L’altre dia a classe vaig dibuixar una nau espacial envoltada de planetes, però no sabia que l’espai tingués animals de tants colorins!



7 comentaris:

  1. Ja deu ser això l'art abstracte, cadascú hi veu una mica el que vol. Però ja està bé, no? Pel preu d'un quadre (en aquest cas era gratuït!), en tenen tres!

    ResponElimina
  2. Molt bé! El nét hi veu més que els avis! Benvinguda a relats conjunts ( o benvingut, clar! )

    ResponElimina
  3. Està clar, en l'art tothom hi veu el que hi vol! això dóna sentit a l'art!

    ResponElimina
  4. Molt ben trobat! tothom veu el que pot i vol...bon relat!

    ResponElimina
  5. És el que té l'art abstracte, tants caps tants barrets.

    ResponElimina
  6. Cadascú amb el seu punt de vista, bon relat.

    ResponElimina