- Antonieta! Vine, mira que he recollit pel carrer!
- Segur que ja has tornat a arreplegar qualsevol moble vell,
mira que t’he dit vegades que no em portis andròmines, que al final haurem de
llogar un magatzem per posar-les totes!
- Vols venir i deixar de queixar-te, sempre igual i al final
acabes fent servei de les coses que et porto. Sinó què me’n dius del mirall
aquell que tenim al rebedor i que gràcies a ell sempre arribem tard als llocs
de tant que et mires?
- Ves, el mirall si...
- I les revistes que tenies amuntegades i desordenades, ara a
on reposen?
- Bé, el revister també va anar bé...
- I la cadireta pel nét?
- Caram que tossut Ramón!. No deixaràs que m’acabi d’arreglar
per aquesta nit!.
(Antonieta entra al menjador)
- Mira Antonieta, això és el que he recollit.
- Un quadre? Perquè carai volem un quadre?
- És modern! I aquesta casa li falta un toc de modernitat i
crec que al menjador hi quedaria de perles un quadre de caire gastronòmic.
- Gastronòmic? I ara! què dius? On veus tu el caire
gastronòmic?
- Si! Antonieta! No veus el saler aquí a la dreta, té un tap
vermell i el tub verd.
- Doncs sento dir-t’ho però no el veig pas.
- I la galeta no la veus? Està aquí a dalt de tot a
l’esquerra. Si fins i tot l’artista no es va oblidar de posar-hi els pinzells per pintar
d’ou les galetes. No veus aquí al mig del quadre, al costat d’un llibre de
receptes, un pinzell per pintar les galetes?
- Ramón, crec que l’edat t’està traient l’art abstracte que
portes dins! Aquest quadre clarament és d’algú que l’ha fet en aquestes dates de
carnaval.
- Què vols dir Antonieta?
- Si, mira. Aquí a la dreta a dalt de tot, es pot veure
clarament un barret amb ulls i bufanda que és el Carnestoltes, també s’hi pot
veure tot de serpentines i també hi veig persones a sota del carnestoltes, que
estan esperant a que passi la rua.
- Ben mirat... potser si que tens una mica de raó. El pengem?
(El dia següent arriba el nét a casa els
avis)
- Avi Ramon, perquè heu penjat un
quadre de l’espai?. L’altre dia a classe vaig dibuixar una nau espacial
envoltada de planetes, però no sabia que l’espai tingués animals de tants colorins!
Ja deu ser això l'art abstracte, cadascú hi veu una mica el que vol. Però ja està bé, no? Pel preu d'un quadre (en aquest cas era gratuït!), en tenen tres!
ResponEliminaMolt bé! El nét hi veu més que els avis! Benvinguda a relats conjunts ( o benvingut, clar! )
ResponEliminaEstà clar, en l'art tothom hi veu el que hi vol! això dóna sentit a l'art!
ResponEliminaMolt ben trobat! tothom veu el que pot i vol...bon relat!
ResponElimina;)
ResponEliminaÉs el que té l'art abstracte, tants caps tants barrets.
ResponEliminaCadascú amb el seu punt de vista, bon relat.
ResponElimina