Qualsevol nit pot sortir el sol

27/3/12

bevedors anònims de cafè

En mal dia vaig descobir el món del cafè! recordo que el vaig començar a prendre quan estava fent el cicle de dietètica, que m'ajudava a estudiar i activar-me per les nits i ara ja han passat uns 6 anys i segueixo a la mateixa linia, 6 tasses per dia!. Ara sóc jove però això passa factura i quan en tingui 50 o potser menys explotaré els tensiòmetres.


L'altre dia ho pensava i realment d'aqui uns anys em veig en un grup anònim de bebedors empedernits de cafè:

- Hola, em dic Ipon i... i... i... sss... sss... soo... sócc... sóc addicte al cafè...

(aplaudiments)
-Molt bé Ipon! ja ho has aconseguit!. Aquest és el primer pas per entrar al nostre club!.
- Gràcies...però no se si podré suportar deixar aquesta addicció, és massa forta. I sembla incongruent però si bec cafè em relaxo i si no en bec em poso nerviosa... 
- Per això estem Ipon, per ajudar-te, tots nosaltres ho estem aconseguint!
- Ja portem mitja hora de xerrada, fem un descans mentre fem un cafè a la màquina?
- Ipon aquí no hi ha màquines de cafè, vols una til·la? un porret de maria? un xute de morfina?
- Bé, però no puc reduir en sec la meva addicció! hauria d'anar reduint poc a poc, almenys 4 tasses el dia, crec que és un bon número.

4 comentaris:

  1. Bufff el cafè! Jo en prenc unes quatre tasses al dia i la veritat és que moltes vegades em pregunto per què me'l prenc. Suposo que és com el baixar a fumar, que fan els fumadors ;-)

    Em passa com a tu. Moltes vegades em prenc un i em ve son...

    ResponElimina
  2. A les meves èpoques d'estudiant havia tingut temporades de prendre aquesta quantitat de cafè, però després ho vaig reduir perquè agafes unes altres rutines, almenys en el meu cas. De totes maneres, ara en prenc 4 la majoria de dies, però no tots de la mateixa consideració. Però això és només per un motiu, fa més mandra posar la cafetera que posar-se un nescafè. I el nescafè és només per omplir, 'no-és-cafè', ja ho diu el seu nom. El de primera hora i el del berenar solen ser d'aquests. I el de després de dinar de màquina, que tampoc no és massa potent. La veritat és que no hi penso, si tot això m'ha de perjudicar, ja m'ho trobaré. Però el cafè que no me'l toquin. Fa gràcia la teva teràpia imaginària.

    ResponElimina
  3. Doommaster: Si, tens tota la raó, és el mateix vici que té un fumador. Depenc del meu cafè :D

    Xexu: Em tranquilitza que només fos a les èpoques d'estudiant. Tot i així no puc estar sense les meves 6-12 tasses de cafè al dia!. Hauria de reduir-ho d'alguna manera per evitar anar a la teràpia :p

    ResponElimina