Qualsevol nit pot sortir el sol

17/7/12

Sobrevivint amb la múscia

He d'admetre que sóc incapaç d'anar pel carrer sense música.
Els dies que em quedo sense bateria o em deixo l'ipod a casa, el trajecte se'm fa més pesat, llarg i els grups de gent que obstaculitzen el carrer em posen de mala llet, però la música ho canvia tot.
Un cop em poso els cascs i premo el "play" el món es veu diferent, la gent que m'envolta sembla que vagi menys atrafegada i els colors dels carrers semblen més vius, depèn del dia em poso música més tranquil·la o més marxosa per arribar abans al meu destí. 


Tot i així, portar cascs pel carrer té el seu perill, els cotxes semblen menys perillosos, els semàfors en roig semblen no tenir cap importància i els amics o la gent coneguda passen a ser gent desconeguda. Fins que acabes notant una mà a l'espatlla i et diuen: "Porto 100 metres saludant i em miraves i no em feies cas!".
I no és perquè sigui una "borde", sinó perquè vaig al meu rotllo.


A vegades, m'imagino un món sense música i penso que segurament hi hauria més gent amargada, la música ajuda a relaxar,  treure mals pensaments, treure la tensió que portem acumulada, ser més positius i rendir més.
Recordo que quan anava al gimnàs i em posava a la bicicleta elípitica, em posava Obrint Pas i feia 30 minuts sense parar, els dies que em deixava la música al vestuari, m'era impossible arribar als 25min.


En resum; un món sense música seria un caos 

1 comentari:

  1. Ja he passat per aquí, però en algun moment la música va passar a un segon pla i em vaig dedicar a la lectura. La música segueix sent molt important, per exemple, hi ha molta diferència entre treballar amb música o no fer-ho. Tinc la sort de poder escoltar-ne mentre treballo i no ho desaprofito, però ha de ser so ambient, portar auriculars ja fa temps que em sembla perillós i que t'aïlla del món, i això pot estar bé en alguns moments, però no quan el món que t'envolta amaga mil i un perills si no estàs al cas.

    ResponElimina