Qualsevol nit pot sortir el sol

16/4/12

3r cop en 3 mesos que "quasi" perdo el targeter

El que ha passat avui només em pot passar a mi!

Situem-nos: Avui migdia a les 15h em trobava a l'estació dels FGC de Sant Joan sentada en un banc esperant que arribés el pròxim ferrocarril, ja que l'últim s'havia escapat just davant meu i el molt desgra....i el conductor no m'ha volgut obrir la porta.
Total, m'he assegut el banc tota carregada amb la carpeta, la jaqueta, el mòbil, l'mp3 i el TARGETER i onze minuts més tard, ha arribat el ferrocarril.
M'aixeco, s'obren les portes i quan faig el gest d'anar a pujar...Veig com a càmera lenta el meu targetero (que feia 3 mesos me l'havien robat i 2 que se'm havia caigut al replà de la porta de casa)  comença a relliscar per la carepta, per les cames, pels turmells, entre el ferrocarril i la vorera fins que finalment... PLOF!!!

Ipon: Merda i merda! Doncs aquí em quedo fins que no ho recuperi!

Deixo que marxi el ferrocarril i miro on ha quedat, sense pensar-ho pujo les escales i truco l'intèrfon

Senyor: Si?
Ipon: Hola, truco de l'estació de Sant Joan. És que.. M'ha caigut a la via del tren la T-Jove de 2 zones i el DNI (remarcant el més valuós, no fos cas que em digui que vingui en un altre moment)
Senyor: D'acord. Primer de tot; no baixi a la via
Ipon: No no! evidentment  (Si tingués intenció de baixar a la via, no hagués trucat a aquest home per demanar-li permís. Hagués baixat directament)
Senyor: I ara li enviaré un revisor que vindrà de Bellaterra
Ipon: Aiii Moltisssimes gràcies! (M'ha faltat fer-li petons a l'intèrfon)

Baixa el revisor del ferrocarril i li faig senyals desesperats. El bon home, va a buscar una pinça extrallarga i Clac! Me l'ha donat.
No cal dir, que a aquest home també me l'hagués menjat a petons.

I si, sóc frik, he fotografiat l'escena del crim!

9/4/12

Parcs infantils

L'altre dia, mentre feia cerveses a la plaça Joanic amb una amiga, vam començar a parlar dels canvis, transformacions i modernitzacions que havien patit alguns parcs infantils des d'aleshores. Vam arribar a la conclusió que un nen d'avui dia no s'ho passa tant bé com nosaltres en aquella època...

Fa poc, caminava per Platja d'Aro i vaig veure uns "aparells", si és que se'n pot dir així, molt estranys!.
Els gronxadors amb el seient rectangular de tota la vida s'han substituït per una peça rodona amb cordes que la travessen perquè la pobra criatura no caigui pel forat.
També s'han inventat una mena de closca d'ou partit per la meitat, on s'hi posa el cul i es comença a donar voltes.
També he de dir que els tobogants d'avui dia, com a màxim fan un metre d'alçada.
I canvien la sorra per neumàtics perquè els nens no es facin mal.

Què se'n ha fet d'aquells tobogants de ferro de 3m d'alçada que només sentar-te ja notaves com la calor del metall traspassava la teva epidermis i dermis? i dels gronxadors normals que només portaven una base rectangular i de la balança (també de metall) que amb el temps perdia la pintura i es veia més el color de metall que la pintura.
I sobretot la sorra! qui no feia sorra fina, o boles de sorra o fins i tot bonys de sorra???.

Serà que els nens del segle XXI no estan preparats per fer-se ferides de guerra?

Nose vosaltres, però un parc sense aquestes coses no és un parc!

Recordo estius d'infantesa en els gronxadors Torras