Qualsevol nit pot sortir el sol

9/4/12

Parcs infantils

L'altre dia, mentre feia cerveses a la plaça Joanic amb una amiga, vam començar a parlar dels canvis, transformacions i modernitzacions que havien patit alguns parcs infantils des d'aleshores. Vam arribar a la conclusió que un nen d'avui dia no s'ho passa tant bé com nosaltres en aquella època...

Fa poc, caminava per Platja d'Aro i vaig veure uns "aparells", si és que se'n pot dir així, molt estranys!.
Els gronxadors amb el seient rectangular de tota la vida s'han substituït per una peça rodona amb cordes que la travessen perquè la pobra criatura no caigui pel forat.
També s'han inventat una mena de closca d'ou partit per la meitat, on s'hi posa el cul i es comença a donar voltes.
També he de dir que els tobogants d'avui dia, com a màxim fan un metre d'alçada.
I canvien la sorra per neumàtics perquè els nens no es facin mal.

Què se'n ha fet d'aquells tobogants de ferro de 3m d'alçada que només sentar-te ja notaves com la calor del metall traspassava la teva epidermis i dermis? i dels gronxadors normals que només portaven una base rectangular i de la balança (també de metall) que amb el temps perdia la pintura i es veia més el color de metall que la pintura.
I sobretot la sorra! qui no feia sorra fina, o boles de sorra o fins i tot bonys de sorra???.

Serà que els nens del segle XXI no estan preparats per fer-se ferides de guerra?

Nose vosaltres, però un parc sense aquestes coses no és un parc!

Recordo estius d'infantesa en els gronxadors Torras

9 comentaris:

  1. Aquestes són les ganes de sobreprotegir la canalla i així ens va, creant nens mimats i figaflors. Ara tot ho tenen i no pateixen cap mal. Si nosaltres que ens fèiem ferides dia sí i dia també hem permès una societat com la que tenim, no vull ni pensar com serà d'aquí uns anys quan tots aquests nens intocables siguin grans.

    ResponElimina
  2. Tota la raó Xexu, jo tampoc ho vull pensar.. De fet, veient els "ni-ni", se'm treuren les ganes de fer-me gran. Seran ells els que ens hauran de cuidar? ai mare!

    ResponElimina
  3. Sssssseeeeeeeeeh!!!!

    Completament d'acord! Els nens d'avui en dia creixen atontats, i sobreprotegits. "Vigila que no toqui la terra, que té molts microbis"... va, home, va!!! Deixa'l que s'enguarri!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord! Com més anys passen, més sobreprotegits estan i el núvol de cotó fluix sobre el que descansen és més gran i còmode

      Elimina
  4. amb lo divertit que era portar sempre els genolls pelats

    jo que soc mes velleta,
    recordo unes barques que hi habia en el parc d'aprop de casa, i les feies anar tu mateixa estirant de una corda que penjava
    de lo milloret..de debó

    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet recordar una cançó dels Pets, "pantalons curts i els genolls pelats". Quan hi penso també m'agafa nostàlgia de quan era mes petita i tenia aquells jocs que ara ja no s'utilitzen.

      Elimina
  5. I tant que els nens d'ara també patiran ferides de guerra!, hi hauran coses d'abans que no coneixeran, però en coneixeran de noves, que nosaltres no arribarem mai a conèixer. Tot evelleix i s'ha de renovar..igual que nosaltres. M'has fet recordar moltes coses.... a casa menjavem xocolata Torras i coleccionavem uns "cromos"" de la prehistòria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja es bo que modernitzin els parcs i tot el que ens envolta. Em pregunto com seran els parcs d'aqui vint anys :)

      Elimina