Qualsevol nit pot sortir el sol

18/2/12

Relats conjunts: Composition X





-         Antonieta! Vine, mira que he recollit pel carrer!
-         Segur que ja has tornat a arreplegar qualsevol moble vell, mira que t’he dit vegades que no em portis andròmines, que al final haurem de llogar un magatzem per posar-les totes!
-         Vols venir i deixar de queixar-te, sempre igual i al final acabes fent servei de les coses que et porto. Sinó què me’n dius del mirall aquell que tenim al rebedor i que gràcies a ell sempre arribem tard als llocs de tant que et mires?
-         Ves, el mirall si...
-         I les revistes que tenies amuntegades i desordenades, ara a on reposen?
-         Bé, el revister també va anar bé...
-         I la cadireta pel nét?
-         Caram que tossut Ramón!. No deixaràs que m’acabi d’arreglar per aquesta nit!.

(Antonieta entra al menjador)

-         Mira Antonieta, això és el que he recollit.
-         Un quadre? Perquè carai volem un quadre?
-         És modern! I aquesta casa li falta un toc de modernitat i crec que al menjador hi quedaria de perles un quadre de caire gastronòmic.
-         Gastronòmic? I ara! què dius? On veus tu el caire gastronòmic?
-         Si! Antonieta! No veus el saler aquí a la dreta, té un tap vermell i el tub verd.
-         Doncs sento dir-t’ho però no el veig pas.
-         I la galeta no la veus? Està aquí a dalt de tot a l’esquerra. Si fins i tot l’artista no es va oblidar de posar-hi els pinzells per pintar d’ou les galetes. No veus aquí al mig del quadre, al costat d’un llibre de receptes, un pinzell per pintar les galetes?
-         Ramón, crec que l’edat t’està traient l’art abstracte que portes dins! Aquest quadre clarament és d’algú que l’ha fet en aquestes dates de carnaval.
-         Què vols dir Antonieta?
-         Si, mira. Aquí a la dreta a dalt de tot, es pot veure clarament un barret amb ulls i bufanda que és el Carnestoltes, també s’hi pot veure tot de serpentines i també hi veig persones a sota del carnestoltes, que estan esperant a que passi la rua.
-         Ben mirat... potser si que tens una mica de raó. El pengem?

(El dia següent arriba el nét a casa els avis)

-   Avi Ramon, perquè heu penjat un quadre de l’espai?. L’altre dia a classe vaig dibuixar una nau espacial envoltada de planetes, però no sabia que l’espai tingués animals de tants colorins!



Els pisos d'estudiants

Des de fa aproximadament 1 any i 4 mesos vaig decidir sortir del niu dels meus estimats pares i obrir les ales per iniciar un nou vol destí a un nou pis.
Tenia ganes de viure aquesta experiència i després d'estar mesos i mesos buscant pisos compartits ASSEQUIBLES vaig tobar-ne un a la vil·la que desitjava. He nascut a la mateixa vil·la i prentc viure-hi molts anys més (A no ser que em toqui la loteria i me'n vagi a viure en una caseta lluny de la ciutat dels fums).

Bé, quan va arribar el moment de dir Me'n vaig, ja em van estar preparant psicològicament els amics (compte Ipon que viuràs envoltada de ronya i que hi haurà gent que no netejarà i que tractaràs amb descoenguts i a saber què poden fer). Per altra banda tenia a mons pares dient-me (NO tuppers, No roba per rentar No roba per planxar). Després d'aquestes advertencies, tenia encara més ganes d'emprendre el vol.

Dit i fet, l'Ikea va ser la font de la meva inspiració per decorar la meva microhabitació de 2,75 x 2,22m2 que va quedar espectacularment bé.

Hi esteu tots convidats a prendre un cafè, això si, prohibit el pas a TOT AL·LÈRGIC ALS ÀCARS! No tinc antídots contra un atac al·lèrgic i prefereixo estalviar-me una trucada al 112. (En aquest pis, a part de viure-hi quatre joves hi habiten també les boles de pols del desert)

Després d'aquesta breu introducció, obriré la categoria pisos d'estudiants per explicar les bogeries, incoherències i altres coses divertides que passen en aquest pis.


14/2/12

A un pas de les "vacances"

Avui a les 10:45 em declararé PERFI de Vacanceeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees! [1]

Però abans de tot i per no desestabilitzar les estadístiques, estic acabant el treball que he d'entregar d'aquí unes hores!. Vaig cagar-la molt i molt deixant-me la punyetera bibliografia amb normes de Vancouver pel final!!!
A les 7 del mati qui és persona?
Crec que a tots els estudiants ens agrada haver de córrer a última hora, debem desprendre quelcom que no veiem, potser hormones, qui sap? que fa que sempre ho repetim vegada rera vegada.

Aquesta nit he anat a dormir a les 4 i m'he aixecat a les 7. El curiós es que vaig estar tota la tarda rascant-me la figa pensant que em quedava poca cosa per retocar...!. "Quins sants collons Ipon!"

Bé, i encara no he imprès el treball, espereu perquè el senyor Murphy i jo som molt amics, bé jo no, però ell si que m'hi considera, i clar, potser farà que la impressora s'encalli o se li acabi el magenta... vaja, com els dos últims dos cops que estava en la mateixa situació d'ara.

[1] Vacances = L'endemà seguiré tenint exàmens i seguiré anant a treballar però oficialment hauré acabat el període d'exàmens
Romi I. Amb ganes d'acabar. 23ªed. Barcelona: Gràcia; 2012. p.20.

PD: No pot ser bo que citi en un blog...

12/2/12

El meu primer dia a Blogspot!

Inicio aquesta primera entrada a Blogspot, després d'un llarg període sense escriure a l'anterior blog de bloc.cat i que he decidit avui mateix abandonar aquell espai ple de pols, aranyes i àcars que de ben segur haguessin matat a un al·lèrgic i passar-me a blogspot.
L'última entrada de l'anterior blog va ser el 26 de gener del 2007, és a dir, fa 5 anys i 17 dies. Què en fa de temps!
Durant aquests cinc anys, han passat un munt de coses que espero poder anar compartint de mica en mica per aquí.  També m'agradaria poder explicar les coses que em passen dia a dia, pensaments, dubtes, i tota mena de paranoies que sorgeixin.

Així doncs, queda iniciat el blog de Paranoies de la Ipon

Fins la pròxima!