bevedors anònims de cafè

En mal dia vaig descobir el món del cafè! recordo que el vaig començar a prendre quan estava fent el cicle de dietètica, que m'ajudava a estudiar i activar-me per les nits i ara ja han passat uns 6 anys i segueixo a la mateixa linia, 6 tasses per dia!. Ara sóc jove però això passa factura i quan en tingui 50 o potser menys explotaré els tensiòmetres.

L'altre dia ho pensava i realment d'aqui uns anys em veig en un grup anònim de bebedors empedernits de cafè:

- Hola, em dic Ipon i... i... i... sss... sss... soo... sócc... sóc addicte al cafè...

(aplaudiments)

-Molt bé Ipon! ja ho has aconseguit!. Aquest és el primer pas per entrar al nostre club!.

- Gràcies...però no se si podré suportar deixar aquesta addicció, és massa forta. I sembla incongruent però si bec cafè em relaxo i si no en bec em poso nerviosa... 

- Per això estem Ipon, per ajudar-te, tots nosaltres ho estem aconseguint!

- Ja portem mitja hora de xerrada, fem un descans mentre fem un cafè a la màquina?

- Ipon aquí no hi ha màquines de cafè, vols una til·la? un porret de maria? un xute de morfina?

- Bé, però no puc reduir en sec la meva addicció! hauria d'anar reduint poc a poc, almenys 4 tasses el dia, crec que és un bon número.

Els lavabos dels pisos d'estudiants

De vegades en els pisos d'estudiants cal fer petits recordatoris per deixar clares algunes peites normes de bona convivència, tot i que de vegades alguns missatges no serveixin per a res.

Com veieu aquí a la foto, fa referència (parlant clar) als trossos de merda que queden enganxats al lavabo i no es treuen. Després de penjar-lo ja no s'han tornat a veure més restes digestives!

Només he passat per un pis d'estudiants i la roda de neteja es segueix molt poc. Un els inquilins dubto que sàpiga que tenim penjada a la nevera la roda de neteja.

Regla número u per sobreviure en un pis d'estudiants:
No ser escrupulós. La dutxa s'embussarà de pels llargs, la pica s'omplirà de pels de barba, el vàter tindrà certs cossos estranys enganxats. I si el terra és de color clar, es veurà clarament la ronya que s'arriba a acumular!

Regla número dos:
No ser al·lèrgic als àcars

De moment segueixo al planeta dels vius!

Sant Medir

El dia 3 de març va ser Sant Medir, una festa molt dolça que se celebra cada any des de l'any 1953 en diferents barris de Barcelona, d'entre ells hi ha Gràcia.

Des de ben petita he recorregut els carrers de Gràcia per anar a buscar caramels, piruletes, xumets i guaitar totes les carrosses i cavalls que desfilaven pels carrerons. I quan arribava a casa, els classificava per colors i després contava quants en tenia de cada gust. Finalment arribava als 500 caramels que evidentment acabaven guardats en algun racó de la cuina sense tastar-los.

A part d'esquivar els caramels que tiraven els de les carrosses, havia d'estar atenta als avis (espècie perillosissima per als nens). Si si, aquestes persones que fins i tot amb un bastó son més àgils que un nen. Realment pensant-hi ara, encara nosé com mai sel's hi ha trencat el fèmur de tant ajupir-se.

Així doncs, dissabte 3 de març, després d'haver treballat 14 hores i d'haver perdut l'autobús, vaig decidir anar caminant a casa i la sorpresa va ser trobar-me amb la festa. No recordava que a les 21:30 encara els quedessin forces i caramels per seguir desfilant.
I dit i fet, La Ipon va obrir butxaques de la jaqueta i motxilla i va converir-se en nena durant una hora.

El resultat: 145 caramels i 4 piruletes

I com diuen els Pets: Massa jove per fer-se gran!